28 nov. 2016

La capilla de San Justo y del Corazón de Jesús en Altea, por Miguel del Rey (Cast- Val)

LA CAPILLA DE SAN JUSTO Y DEL CORAZÓN DE JESÚS: Arquitecturas ausentes
La capilla del convento Carmelita en Altea


 Imagen publicada en el libro "L’Olla i Cap Negret: memòries". Altea, 2003.
por la Associació de veïns de l'Olla i Cap Negret

La familia Gadea poseía los terrenos lindantes entorno al Barranc de Aigües, a derecha e izquierda. Si bien Don Vicente Gadea, construye su finca en la parte norte del barranco, al sur, doña Pepita Gadea levanta en los inicios del siglo XX una capilla dedicada a San Justo; una capilla amplia, de una nave, dentro de un sencillo estilo neogótico, una nave de seis cuerpos con cinco arcos, de altura respetable, ábside sencillo y fachada de piñon rematada por una pequeña espadaña, con un óculo de grandes dimensiones y una puerta de arcos apuntados y algunas arquivoltas. El volumen de la misma era en principio importante cuando esta dominaba la finca donde se insertaba, regentada esta por los padres franciscanos, tal como nos indican Luis Fuster y Pedro Juan Orozco (1), en su bien documentado artículo sobre esta la capilla, de manera que los padres franciscanos volvieron a Altea tras un paréntesis de 80 años, y retomaron sus fines religiosos, docentes y caritativos.

Doña Pepita Iranzo Gadea, hija de la promotora de la capilla, construyó el convento en su primera configuración, en este caso al cuidado y atención de las Hermanas Carmelitas Descalzas, a quienes les hizo donación. Obra que se terminó en 1956, siendo el centro religioso y de alguna manera social de la Olla y Cap Negret, sede de la fiesta de Sant Llorens a partir de los años 1980, hasta la ubicación en la nueva sede del entorno de Villa Gadea. La Capilla fue dedicada a la advocación del Corazón de Jesús, siendo la fecha de fundacional del convento el 12 de Octubre de 1956, albergando una comunidad formada por la Madre Superiora y las seis primeras hermanas, con una iglesia dependiente de la parroquia de Altea la Vella.

En 1985 este arquitecto que suscribe colaboró en el proyecto de remodelación y mejora de las instalaciones conventuales, sin llevar dirección de obra. Más tarde en los años 2002 y 2003, se derribo la antigua capilla, sustituida por un nuevo templo, perdiéndose aquella referencia fundacional.

El convento mantiene una actividad religiosa propia de su condición, acogiendo eventos vinculados a sus conmemoraciones y fiestas, como las del IV centenario de la muerta de San Juan de la Cruz, o manifestaciones estrictamente religiosas. La vinculación con la población de Altea es la propia de estas monjas del Carmelo, atentas a los preceptos de Santa Teresa y dedicadas también a labores de primor, muy estimada,  por cierto, por determinados segmentos de la sociedad alteana.

 (1)   Alteanias (pag 257-259) Luis Fuster y Pedro J. Orozco, Altea, 2012

 Imagen publicada en el libro "L’Olla i Cap Negret: memòries". Altea, 2003.
por la Associació de veïns de l'Olla i Cap Negret.


La Capella de Sant Just i del Cor de Jesús.
El convent Carmelita

La família Gadea posseïa els terrenys confrontants entorn al Barranc d'Aigües, a dreta i esquerra. Si bé el senyor Vicente Gadea, construeix la seua finca a la part nord del barranc, al sud, Na Pepita Gadea construeix en els inicis del segle XX una capella dedicada a Sant Just; una capella àmplia, d'una nau, dins d'un senzill estil neogòtic, una nau de sis cossos amb cinc arcs, d'altura respectable, absis senzill i façana de pinyó rematada per una petita espadanya, amb un òcul de grans dimensions i una porta d' arcs apuntats i algunes arquivoltes. El volum de la mateixa era en principi important quan aquesta dominava la finca on s'inseria, regentada en un primer moment pels pares franciscans, tal com ens indiquen Luis Fuster i Pedro Juan Orozco (1), en un bé documentat article sobre aquesta la capella, de manera que els pares franciscans van tornar a Altea després d'un parèntesi de 80 anys, i van reprendre els seus fins religiosos, docents i caritatius.

La senyora Pepita Iranzo Gadea, filla de la promotora de la capella, va construir el convent en la seua primera configuració, en aquest cas a la cura i atenció de les germanes Carmelites Descalces, als que els va fer donació. Obra que es va acabar en 1956, sent el centre religiós i d'alguna manera social de l'Olla i Cap Negret, seu de la festa de Sant Llorens a partir dels anys 1980, fins a la ubicació a la nova seu de l'entorn de Vila Gadea. La Capella va ser dedicada a l'advocació del Cor de Jesús, sent la data fundacional del convent el 12 d'octubre de 1956, albergant una comunitat formada per la Mare Superiora i les sis primeres germanes, amb una església depenent de la parròquia d'Altea la Vella.

El 1985 aquest arquitecte que subscriu va col·laborar en el projecte de remodelació i millora de les instal·lacions conventuals, sense portar direcció de les obres. Més tard en els anys 2002 i 2003, s'enderroca l'antiga capella, substituïda per un nou temple, perdent-se aquella referència fundacional.

El convent manté una activitat religiosa pròpia de la seua condició, acollint esdeveniments vinculats a les avtes religiosos, commemoracions i festes, com les del IV centenari de la mort de San Juan de la Cruz, o manifestacions estrictament religioses. La vinculació amb la població d'Altea és la pròpia d'aquestes monges del Carmel, atentes als preceptes de Santa Teresa i dedicades també a tasques de meravella i primor, molt estimada, per cert, per determinats segments de la societat alteana.

No hay comentarios:

Publicar un comentario