LA CAPILLA DE SAN JUSTO Y DEL CORAZÓN DE JESÚS: Arquitecturas ausentes
La capilla del convento Carmelita en Altea
La familia Gadea poseía los terrenos lindantes entorno al
Barranc de Aigües, a derecha e izquierda. Si bien Don Vicente Gadea, construye
su finca en la parte norte del barranco, al sur, doña Pepita Gadea levanta en
los inicios del siglo XX una capilla dedicada a San Justo; una capilla amplia,
de una nave, dentro de un sencillo estilo neogótico, una nave de seis cuerpos
con cinco arcos, de altura respetable, ábside sencillo y fachada de piñon
rematada por una pequeña espadaña, con un óculo de grandes dimensiones y una
puerta de arcos apuntados y algunas arquivoltas. El volumen de la misma era en
principio importante cuando esta dominaba la finca donde se insertaba,
regentada esta por los padres franciscanos, tal como nos indican Luis Fuster y
Pedro Juan Orozco (1), en su bien documentado artículo sobre esta la capilla,
de manera que los padres franciscanos volvieron a Altea tras un paréntesis de
80 años, y retomaron sus fines religiosos, docentes y caritativos.
Doña Pepita Iranzo Gadea, hija de la promotora de la capilla,
construyó el convento en su primera configuración, en este caso al cuidado y
atención de las Hermanas Carmelitas Descalzas, a quienes les hizo donación.
Obra que se terminó en 1956, siendo el centro religioso y de alguna manera
social de la Olla y Cap Negret, sede de la fiesta de Sant Llorens a partir de
los años 1980, hasta la ubicación en la nueva sede del entorno de Villa Gadea.
La Capilla fue dedicada a la advocación del Corazón de Jesús, siendo la fecha
de fundacional del convento el 12 de Octubre de 1956, albergando una comunidad
formada por la Madre Superiora y las seis primeras hermanas, con una iglesia
dependiente de la parroquia de Altea la Vella.
En 1985 este arquitecto que suscribe colaboró en el proyecto
de remodelación y mejora de las instalaciones conventuales, sin llevar
dirección de obra. Más tarde en los años 2002 y 2003, se derribo la antigua
capilla, sustituida por un nuevo templo, perdiéndose aquella referencia
fundacional.
El convento mantiene una actividad religiosa propia de su
condición, acogiendo eventos vinculados a sus conmemoraciones y fiestas, como
las del IV centenario de la muerta de San Juan de la Cruz, o manifestaciones
estrictamente religiosas. La vinculación con la población de Altea es la propia
de estas monjas del Carmelo, atentas a los preceptos de Santa Teresa y
dedicadas también a labores de primor, muy estimada, por cierto, por determinados segmentos de la
sociedad alteana.
La Capella de Sant Just i del Cor de Jesús.
El convent Carmelita
La família Gadea posseïa els terrenys confrontants entorn al
Barranc d'Aigües, a dreta i esquerra. Si bé el senyor Vicente Gadea, construeix
la seua finca a la part nord del barranc, al sud, Na Pepita Gadea construeix en
els inicis del segle XX una capella dedicada a Sant Just; una capella àmplia,
d'una nau, dins d'un senzill estil neogòtic, una nau de sis cossos amb cinc
arcs, d'altura respectable, absis senzill i façana de pinyó rematada per una
petita espadanya, amb un òcul de grans dimensions i una porta d' arcs apuntats
i algunes arquivoltes. El volum de la mateixa era en principi important quan
aquesta dominava la finca on s'inseria, regentada en un primer moment pels
pares franciscans, tal com ens indiquen Luis Fuster i Pedro Juan Orozco (1), en
un bé documentat article sobre aquesta la capella, de manera que els pares
franciscans van tornar a Altea després d'un parèntesi de 80 anys, i van reprendre
els seus fins religiosos, docents i caritatius.
La senyora Pepita Iranzo Gadea, filla de la promotora de la
capella, va construir el convent en la seua primera configuració, en aquest cas
a la cura i atenció de les germanes Carmelites Descalces, als que els va fer
donació. Obra que es va acabar en 1956, sent el centre religiós i d'alguna
manera social de l'Olla i Cap Negret, seu de la festa de Sant Llorens a partir
dels anys 1980, fins a la ubicació a la nova seu de l'entorn de Vila Gadea. La
Capella va ser dedicada a l'advocació del Cor de Jesús, sent la data
fundacional del convent el 12 d'octubre de 1956, albergant una comunitat
formada per la Mare Superiora i les sis primeres germanes, amb una església
depenent de la parròquia d'Altea la Vella.
El 1985 aquest arquitecte que subscriu va col·laborar en el
projecte de remodelació i millora de les instal·lacions conventuals, sense
portar direcció de les obres. Més tard en els anys 2002 i 2003, s'enderroca l'antiga
capella, substituïda per un nou temple, perdent-se aquella referència
fundacional.
El convent manté una activitat religiosa pròpia de
la seua condició, acollint esdeveniments vinculats a les avtes religiosos, commemoracions
i festes, com les del IV centenari de la mort de San Juan de la Cruz, o
manifestacions estrictament religioses. La vinculació amb la població d'Altea
és la pròpia d'aquestes monges del Carmel, atentes als preceptes de Santa
Teresa i dedicades també a tasques de meravella i primor, molt estimada, per
cert, per determinats segments de la societat alteana.
