27 ene. 2016

El Portal Nou d'Altea, per Miguel del Rey



LA RESTAURACIÓ DEL PORTAL NOU D'ALTEA. Miguel del Rey Aynat

Al llarg dels mesos de juliol i agost de 2013 es van realitzar per part de l'Ajuntament d'Altea les obres de recuperació i restauració realitzades per l'Empresa de José Ripoll baix la direcció de l'arquitecte Miguel del Rey Aynat, amb la supervisió arqueològica de D. Jaume Martínez.

Les obres es van centrar en la recuperació de les restes originals de la porta oberta a 1743 sobre la muralla de Llevant per facilitar la connexió de la Vila amb el populós raval de Sant Pere o de Peixcadors. Es va observar l'existència de carreus baix la porta que ha estat configurant el portal des de mitjans del segle XIX, possiblement des de la desaparició de la muralla i la desaparició de la major part del cadirat que construïa la porta, restes de la qual es poden veure en alguns edificis propers al lloc o als murs dels aterrassaments de la glorieta propera. De la mateixa manera es va observar en la part esquerra de la porta l'empremta dels carreus i de les dovelles desapareguts, definint un fragment de l'extradós de l'arc original de la porta del segle XVIII, la qual cosa ens va donar un suport excepcional per poder conèixer les dimensions i la forma d'aquestes peces que construïen una porta neoclàssica.

Amb aquestes dades es va abordar la restauració del Portal, l'eliminació de la  configuració que ocultava les restes originals i es va eliminar algun element que envaïa l'escena de la porta, el qual encara no permet la completa percepció de l'arc, es tracta de la balconada superior, obert a mitjan segle XIX com a finestra enrasada a façana i que després d'una desafortunada intervenció sobre aquest edifici va construir un voladís que no permetia restauració alguna.

Les fàbriques originals van patir  molt en aquests cent cinquanta anys, a més de l'espoli del cadirat, es van enfrontar a la construcció d'un nou arc que resolgués la capacitat portant de l'arc desaparegut, per la qual cosa es va construir un arc de profunditat capaç de suportar el ample del mur de la muralla en pedra calcària de Les Quintanes conformat per diverses rosques d'estretes dovelles,  baix el qual van quedar ocults els carreus originals que conformaven els murs inters originals del Portal i que ara hem recuperat. L'estructura de formigó de la casa que sobre ell hi es va construir de nou sense atendre a les restes de carreus existents.

Sobre la intervenció cal assenyalar que es va reconstruir de l'arc posterior que obri al Carrer Fondo, per a això s'han realitzar unes cates on es van trobar els carreus que marcaven l'ample del pas de l'antic arc; carreus de pedra sorrenca uns i de calcària altres, havent-se deixat al seu lloc aquests carreus per marcar la dimensió original de l'obertura. Donada la mala factura de l'arc i la seua inestabilitat estructural, i no sent un element protegit en si, es va determinar la demolició, havent-se construït una rèplica exacta del mateix de manera que es va garantir l'estabilitat de l'obra, en ser un pas molt transitat, mantenint la forma i la memòria històrica en aquest espai.

A l'entorn de l'arc del Portal Nou es va eliminar la volada en formigó del balcó superior que a més d'afectar a la percepció del Portal, impossibilitava la construcció de l'arc amb les dimensions de les dovelles originals, ni de cap mesura. Després d'aquesta operació es van picar i sanejar els murs immediats a l'arc, deixant vistes les petjades dels carreus originals, així com la presència dels nous pilars de formigó de la nova estructura de la casa superior.

La reintegració volumètrica parcial de l'arc del segle divuit s'ha disposat amb la construcció de tres dovelles de marès similar a les originals, d'iguals dimensions, que marquen l'arrencada de l'arc i acaben sobre el trasdós de l'arc original. A partir d'elles l'arc es construeix amb l'amplada adequada però amb unes noves dovelles que permeten passar  baix la finestra existent. Aquestes pedres són diferents, són calcària de color gris bru provinent d'una antiga pedrera de la serra de Bèrnia.

Els murs sobre els quals s‘alça l'arc mantenen el tarús original, igual que el mateix arc,  el de la muralla renaixentista. Aquests s'han construït amb maçoneria calcària a partir de les pedres sobrants de l'antic arc; lluin-se amb un morter bastard de calç, limitant la intervenció per un enfonsat de 15 mm que emmarca l'àmbit d'intervenció. A l'interior de l'arc s'ha disposat a la part superior una volta reglada que configura la part superior del portal.

S'ha practicat una neteja de paraments de pedra; neteja manual amb raspall i esponja, sanejat de carreus, picat de morters i la seua substitució per morters bastards de calç i ciment amb sorres de riu que li donen color. Tot això mitjançant raspall suau o, si s'escau la projecció en sec, amb equip de raig de silicat d'alumini granulat (sense sílice lliure ia baixa pressió (0.2 - 1.5 bar) i amb un angle de 45º o inferior, per a posterior reintegració volumètrica amb morters petris específics de restauració tipus PARROT o similar, d'alta resistència i similar acabat a la pedra existent en l'actualitat, per a més tard sanejar i rejuntar les seues juntes amb morter de calç lleugerament acolorit amb pigments o terres naturals, i tonificant les pedres que es han reposat en els espais que falten.


LA RESTAURACIÓN DEL PORTAL NOU DE ALTEA. Miguel del Rey Aynat

A lo largo de los meses de Julio y Agosto de 2013 se realizaron por parte del Ayuntamiento de Altea las obras de recuperación y restauración realizadas por la Empresa de D. José Ripoll bajo la dirección del Arquitecto Miguel del Rey Aynat, con la supervisión arqueológica de D. Jaume Martínez.

Las obras se centraron en la recuperación de los restos originales de la puerta abierta en 1743 sobre la muralla de Levante para facilitar la conexión de la Vila con el populoso arrabal de Sant Pere o de Peixcadors. Se observo la existencia de sillería bajo la puerta que ha estado configurando el portal desde mediados del siglo XIX, posiblemente desde la desaparición de la muralla y la desaparición de la mayor parte de la sillería que construía la puerta, restos de la cual se pueden ver en algunos edificios cercanos al lugar o en los muros de los aterrazamientos de la glorieta próxima. De la misma manera se observó en la parte izquierda de la puerta la huella de los sillares y de las dovelas desaparecidos, definiendo un fragmento del trasdós del arco original de la puerta del siglo XVIII, lo cual nos dio un apoyo excepcional para poder conocer las dimensiones y la forma de estas piezas que construían una puerta neoclásica.

Con estos datos se abordó la restauración del Portal, la eliminación de la forma que ocultaba los restos originales y se atendió a eliminar algún elemento que invadía la escena de la puerta, el cual aún no permite la completa percepción del arco, se trata del balcón superior, abierto a mediados del siglo XIX como ventana enrasada a fachada y que tras una desafortunada intervención sobre este edificio construyó un voladizo que no permitía restauración alguna.

Las fábricas originales sufrieron lo indecible en estos ciento cincuenta años, además del expolio de la sillería, se enfrentaron a la construcción de un nuevo arco que resolviera la capacidad portante del arco desaparecido, para lo cual se construyó un arco de profundidad capaz de soportar el ancho del muro de la muralla en piedra caliza de Les Quintanes conformado por varias roscas de estrechas dovelas, bajo el cual quedaron ocultos los sillares originales que conformaban el quicio original del Portal y que ahora hemos recuperado. La estructura de hormigón de la casa que sobre él existe se construyó de nuevo sin atender a los restos de sillería existentes.

Sobre la intervención hay que señalar que se reconstruyó de nuevo el arco posterior que abre a la Calle Fonda, para ello se han realizaron unas catas donde en las que se encontraron los sillares que marcaban el ancho del paso del antiguo arco; sillares de piedra arenisca unos y de caliza otros, habiéndose dejado en su lugar dichos sillares para marcar la dimensión original de dicha apertura. Dada la mala factura del arco y su inestabilidad estructural, no siendo un elemento protegido en sí, se determinó su demolición, habiéndose construido una réplica exacta del mismo de manera que se garantizara la estabilidad de la obra en el espacio público, al ser un paso muy transitado, manteniendo la forma y la memoria histórica en este espacio.

En el entorno del arco del Portal Nou se eliminó el saledizo en hormigón del balcón superior que además de afectar grandemente a la percepción del Portal, imposibilitaba la construcción de arco alguno sin distorsionar las medidas originales del vano del arco, pues la casa ha rebajó en su momento la cota original de forjados, imposibilitando ahora poder reconstruir el arco con las dimensiones de las dovelas originales. Tras esta operación se picaron y sanearon los muros inmediatos al arco, dejando vistas las huellas de los sillares originales, así como la presencia de los nuevos pilares de hormigón de la nueva estructura de la casa superior.

La reintegración volumétrica parcial del arco dieciochesco se ha dispuesto con la construcción de tres dovelas de piedra arenisca similar a las originales, de iguales dimensiones, que marcan el arranque del arco y acaban sobre el trasdós del arco original. A partir de ellas el arco se construye con la anchura adecuada pero con unas nuevas dovelas que permiten pasar bajo el vano de la ventana existente. Estas piedras son distintas, son caliza de color gris pardo proveniente de una antigua cantera de la sierra de Bèrnia.

Los muros sobre los que se levanta el arco mantienen el plano inclinado original, igual que el propio arco, que conserva el talud de la muralla renacentista. Estos se han construido con mampostería caliza a partir de las piedras sobrantes del antiguo arco; revocándose con un mortero bastardo de cal, limitando la intervención por un rehundido de 15 mm que enmarca el ámbito de intervención. En el interior del arco se ha dispuesto en la parte superior una bóveda reglada que configura la parte superior del portal.

Se ha practicado una limpieza de paramentos de piedra; limpieza manual con cepillo y esponja, saneado de sillares, picado de morteros y su sustitución por morteros bastardos de cal y cemento con  arenas de río que le den color. Todo ello mediante cepillo suave o en su caso la proyección en seco, con equipo de chorreado de silicato de  aluminio granulado (sin sílice libre y a baja presión (0.2 - 1.5 bar) y con un ángulo de 45º o inferior, para posterior reintegración volumétrica con morteros pétreos específicos de restauración tipo PARROT o similar, de alta resistencia y similar acabado a la piedra existente en la actualidad, para más tarde sanear y rejuntar sus juntas con mortero de cal ligeramente coloreado con pigmentos o tierras naturales, y tonificando las piedras que se han repuesto en los espacios faltantes