22 nov. 2014

Personatges alteans del segle XX: Miguel Giner Giner, per Miguel del Rey



Miguel Giner neix a Altea sobre 1900 i queda orfe de pare als 12 anys. Catalina Giner, sa mare, torna a la casa familiar, al núm. 2 del carrer que hui coneixem com Costera de Moncau, on van viure al costat dels germans José, Vicente i Salvador Agulló Zaragozí. Es tracta de l'edifici que sempre vam conèixer a Altea com "el Casino", aquell preciós Casino de Peparra amb àmplia terrassa suportada per columnes de fundició sobre la plaça del Convent i el saló va haver en aquells dies guardar els encesos ressons dels discursos liberals dels finals del segle XIX.
Miguel Giner, el nostre protagonista neix amb el segle i als seus 25 anys aprova les oposicions al Cos Pericial de Duanes, ocupant precisament la plaça de la Duana d'Altea. Es casa amb Dolores Llopis Benimeli el 1928, òrfena de pares i que viu unes cases més amunt al mateix carrer, a casa de sa tia Rosa Benimeli Martínez. D'aquesta unió neixen Vicente (1930) i Isabel (1931). En esclatar la Guerra Civil el traslladen a Barcelona, on marxa el matrimoni deixant als seus fills a cura de la família a Altea. En finalitzar la guerra un nou trasllat a la Vall d'Aran, al lloc fronterer de Les, reuneix la família, primer va amb els seus pares Isabel i més tard s'uneix a ells el fill gran, Vicente.
Miguel Giner i Dolores Llopis a Les

Precisament és a Les on ocorren els fets als quals ens referim i que s'inicien a finals de juny o principis de juliol de 1943, un lloc de frontera, on després d'una horrible experiència per complir les ordres franquistes, se decideix a facilitar com pot el pas de grups de jueus que fugen de l'horror nazi travessant els Pirineus.
Just entre els homes és com anomenen els jueus a aquestes persones que han arriscat les seues vides per salvar les d'altres, i el nostre Miguel Giner és un d'ells, el govern d'Israel, els Instituts de defensa de la Memòria de l'Holocaust, l'han homenatjat en un acte aquest novembre el Tel Aviv i Jerusalem, on ha assistit seu fill Vicente Giner.
Un honor per a Altea tenir a Miguel Giner Giner entre els nostres paisans.


Miguel Giner al traure les opocisións al Cos de Duanes als 25 anys.


Miguel Giner nace en Altea sobre 1900 y queda huérfano de padre a los 12 años. Catalina Giner, su madre, vuelve al seno familiar, a la casa nº 2 de la calle muchos años llamada del Alferez Beneyto, hoy Costera de Moncau, donde vivieron junto a los hermanos José, Vicente y Salvador Agulló Zaragozí. Se trata del edificio que siempre conocimos en Altea como “el Casino”, aquel precioso Casino de Peparra con amplia terraza soportada por columnas de fundición sobre la plaza del Convento y cuyo salón debió por entonces guardar los encendidos ecos de los discursos liberales de los finales del siglo XIX.
Miguel Giner, nuestro protagonista nace con el siglo y a sus 25 años aprueba las oposiciones al Cuerpo Pericial de Aduanas, ocupando precisamente la plaza de la Aduana de Altea.  Se casa con Dolores LLopis Benimeli en 1928, huérfana de padres y que vive unas casa más arriba en la misma calle, en casa de su tía Rosa Benimeli Martínez. De esta unión nacen Vicente (1930) e Isabel (1931). Al estallar la Guerra Civil lo trasladan a Barcelona, donde marcha el matrimonio dejando a sus hijos al cuidado de la familia en Altea. Al finalizar la guerra un nuevo traslado al Valle de Arán, al puesto fronterizo de Les, reúne a  la familia, primero va con sus padres Isabel y más tarde se une a ellos el hijo mayor, Vicente.
Precisamente es en Les donde ocurren los hechos a los que nos referimos y que se inician a finales de Junio o principios de Julio de 1943, un puesto de frontera, donde tras una horrible experiencia por cumplir las órdenes franquistas, de decide a facilitar como puede el paso de grupos de judíos que huyen del horror nazi atravesando los Pirineos.
Justo entre los hombres es como llaman los judíos a estas personas que han arriesgado sus vidas para salvar las de otros, y nuestro Miguel Giner es uno de ellos, el gobierno de Israel, los Institutos  de defensa de la Memoria del Holocausto, lo han homenajeado  en un acto este noviembre el Tel Aviv y Jerusalén, donde ha asistido su hijo Vicente Giner.
Un honor para Altea tener a Miguel Giner Giner entre nuestros paisanos.
Vicente Giner en el Muro de las Lamentaciones, imagen publicado en La Vanguardia.

11 nov. 2014

L'ermita de Sant Chochim a Altea, per Miguel del Rey




A la imatge que ens facilita Diego Barber podem veure l'ermita de Sant Chuchim a la part alta del Calvari d'Altea, ja que era just el lloc on arribava el petit Via Crucis del Segle XVIII alteà, el que ens mostra el mai massa lloat plànol de Francisco Ricaud, i on hui arriben també les renovades capelles del calvari. La imatge és molt interessant ja que ens retrotrau a un món perdut en la memòria, una de les zones menys respectades d'Altea, ja que la disposició urbana ha esborrat completament la forma i la memòria en un procés urbanitzador carregat de sospites, segons diversos autors, respecte a les obligacions culturals d'aquests agents en el seu moment.

Però fem una mica d'història. Ramon Llorens en la seua "Història d'Altea. Segle XVIII "dóna notícia que aquesta ermita va ser construïda per la família Thous, una família vinculada a la Senyoria d'Altea, amb condició de noblesa, seculars governadors de el Castell de Cap Negret, amb certa relació amb les restes de monges Clarisses que en el seu temps van ser senyores del que hui és Cap Negret; família amb importants vincles comercials i agraris, de gran tradició religiosa, molt propera als priors i frares que van donar cobertura al Convent de Sant Francesc d'Altea; va construir dues ermites en el terme d'Altea: una a terres del seu mayorazgo, a l’ Heretat de Cap Negret al segle XVII, i aquesta de Sant Chochim, vinculada a la seua heretat del Palasiet, no se sap ben bé en quin moment, però entre 1666 i 1740, ja que es cita en el llibre de Padró de censos de l'Església Parroquial entre 1666 i 1783, però en el plánol de Ricaud datat en 1740 ja existeix l'ermita i el Via Crucis que la circumdava.
  podem veure a l’angle esquerro superior el calvari

Luis Fuster i Pedro Juan Orozco, en el seu llibre "Alteanias" ens donen més informació sobre l'ermita, donant per suposada la seua existència i vinculant-la a l'Heretat del Palasiet, també dels Thous, indicant que a la mort de Vicente Thous en 1776, esta deixa una donació secular de dotze sous per celebrar misses el dia del sant a càrrec de l'Heretat. També ens diuen que en 1852 està en ús, ja que es celebra el bateig d'una nena abandonada a la seua porta.

La seua arquitectura d'una nau amb contraforts que definien capelles internes, va quedar en ruïnes des de finals del segle XIX, ja la veiem arruïnada en les imatges de les primeres dècades del segle XX, i és un munt de runes a les fotografies d'entorn als anys 1950.

La seua presència en el paisatge era molt important, de la mateixa manera que a la vida social i religiosa, de fet encara es canten els goigs i viacrucis per Setmana Santa en els seus entorns. Els plànols de Ricaud ens mostren una zona molt atractiva amb capelles i xiprers al voltant de l'ermita. Les cròniques de l'època ens diuen que en els seus voltants es realitzaven les festes de Sant Joan i Sant Miquel, el porrat i el mercat de cavalleries, com indica un carrer de l'entorn, va esdevenir lloc, abans d'abandonar-la Vila de Dalt.

No hi ha documentació gràfica més enllà de les imatges de les ruïnes. Una referència íntima i personal ens la recull P. Juan Ciudad en seua fitxa sobre l'ermita de "Altea mi pueblo", on dóna notícia dels seus records d'infantesa i de les notes d'altres autors.

                           
Gitanos en Sant Chochim, foto de Antonio Ortega i Saez 1939



En la imagen que nos facilita Diego Barber podemos ver la ermita de Sant Chuchim en lo alto del Calvario de Altea , pues era justo el lugar donde llegaba el pequeño Vía Crucis del Siglo XVIII alteano, el que nos muestra el nunca demasiado alabado plano de Francisco Ricaud, y donde hoy llegan también las renovadas capillas del calvario. La imagen es muy interesante pues nos retrotrae a un mundo perdido en la memoria, una de las zonas menos respetadas de Altea, pues la disposición urbana ha borrado completamente la forma i la memoria en un proceso urbanizador cargado de sospechas, según diversos autores, respecto a las obligaciones culturales de estos agentes en su momento.

Pero hagamos un poco de historia. Ramón Llorens en su “Historia de Altea. Siglo XVIII” da noticia de que dicha ermita fue construida por la familia Thous, una familia vinculada a la Señoría de Altea, con condición de nobleza, seculares gobernadores de el Castillo de Cap Negret, con cierta relación con los restos de monjas Clarisas que en su tiempo fueron señoras de lo que hoy es Cap Negret; familia con importantes vínculos comerciales y agrarios, de gran tradición religiosa, muy próxima a los priores y frailes que dieron cobertura al Convento de San Francisco de Altea, construyó dos ermitas en el término de Altea: una en tierras de su mayorazgo, en Cap Negret en el siglo XVII, y esta de Sant Chochim, vinculada  a su heredad del Palasiet, no se sabe bien en qué momento, pero entre 1666 y 1740, pues se cita en el libro de Padrón de Censos de la Iglesia Parroquial  entre 1666 y 1783, pero en el plano de Ricaud fechado en 1740 ya existe la ermita y el Vía Crucis que la circundaba.

Luis Fuster y Pedro Juan Orozco, en su libro “Alteanias” nos dan más información sobre la ermita, dando por supuesta su existencia y vinculándola la Heredad del Palasiet, también de los Thous, indicando que tras la muerte de Vicente Thous en 1776, hace una donación secular de doce sueldos para celebrar misas el día del santo a cargo de la Heredad. También nos dicen que en 1852 está en uso, pues se celebra el bautizo de una niña abandonada en su puerta.

Su arquitectura de una nave con contrafuertes que definían capillas internas, quedó en ruinas desde finales del siglo XIX, ya la vemos arruinada en las imágenes de las primeras décadas del siglo XX, y es un montón de escombros en las fotografías de entorno a los años 1950.

Su presencia en el paisaje era muy importante, de la misma manera que en la vida social y religiosa, de hecho aún se cantan los gozos y vía crucis en Semana Santa en sus entornos. Los planos de Ricaud nos muestran una zona muy atractiva con capillas y cipreses entorno a la ermita. Las crónicas de la época nos dicen que en sus inmediaciones se realizaban las fiestas de San Juan y San Miguel, el porrat  y el mercado de caballerías, como indica una calle del entorno, se daban cita allí, antes de abandonarse la Vila de Dalt.

No hay documentación gráfica más allá de las imágenes de las ruinas. Una referencia intima y personal nos la recoge P. Juan Ciudad en su ficha sobre la ermita de “Altea mi pueblo”, donde da noticia de sus recuerdos de niñez y de las notas de otros autores.