26 ene 2014

Ermita de Santa Bárbara-Altea




L'ermita de Santa Bàrbara està situada a la partida del Cascall , cohesiona l'espai existent entre el marge esquerre del riu Algar i el Poblet d'Altea la Vella, ocupat per les partides del Cascall , Sogai i la Foia . Aquest espai agrari té població estable des d'inicis del segle XVII.
L'actual ermita és el resultat de diferents ampliacions i reformes a partir d'una antiga ermita anterior a 1759. Es té constància documental d'una ampliació realitzada en aquest any, sobre una construcció anterior no datada.
És una de les ermites més antigues d'Altea i de les més actives al llarg del temps . Al costat de la festivitat de la seua patrona en ella s'han celebrat nombrosos actes litúrgics - batejos, comunions , matrimonis - fins a la dècada de 1950 el capellà d'Altea la Vella celebrava missa els diumenges.
Des de la seva creació i possiblement fins a finals del segle XIX, va disposar d'ermità que residia en una estada annexa a l'edifici i cuidava del temple. No es coneixen actuacions arquitectòniques fins a mitjan segle XX quan va ser restaurada . El 1955 es construeix l'actual altar de guix . L'any 2001 l'ermita passa a mans municipals i es restaura la façana .
Es tracta d'un lloc amb gran tradició popular de culte a la Santa a un paisatge agrari molt afectat pel pas de l'Autopista AP7 que en part pateix certa la condició de marginalitat que proporciona aquesta via de gran trànsit i poc curosa amb el paisatge a seu traçat i construcció . El tossal amb bosc frondós al seu voltant crea un ambient agrest i atractiu a l'entorn de l'ermita .
L'arquitectura de l'ermita presenta certa complexitat ja que ha d'haver construït en diverses etapes , de manera que presenta una arquitectura pròpia d'un petit oratori a la part de l'actual presbiteri i una ampliació posterior , de dimensions més generoses i d'estructura diferent a la nau principal .
El cos més profund té una amplada més ajustada , una estructura de murs de càrrega amb volta de canó que cobreix l'espai , , una volta impostada per un ressalt que arriba fins a la qual és l'estructura adossada de la nau principal . Aquesta nova estructura és més àmplia, més complexa , formada per dos arcs faixons sobre els quals descansa una volta arestosa amb capelles internes que prenen la forma de sengles cors laterals , tancats per un arc carpanell sobre la nau central i protegits els balcons per baranes de fusta de disseny molt popular , i als quals s'accedeix per unes petites escales de cargol.
El conjunt de voltes, balcons , capelles , el petit púlpit, creen un ambient intimista i molt popular . Els paviments rajola hidràulica en blanc i negre formen dibuixos amb certa complexitat .
La nau es completa amb una petita sagristia excavada en roca i coberta amb una prolongació del ràfec de la coberta de la nau del presbiteri . La façana és molt senzilla i es remata amb una espadanya d'una única campana . Al lateral oest se situa un porxo cobert recentment restaurat , sense excessiu interès .
És de destacar la glorieta situada enfront de l'ermita , un plànol aterrazado limitat per un banc corregut que s'ajusta a l'orografia del turó sobre la qual se situa l'ermita . La vista des d'ella era immillorable , albirant la vega de l'Algar , la Pila i Altea al fons , L'Autopista AP7 ha alterat de manera radical el paisatge és necessària certa regeneració paisatgística.

Documentación parcial del Catàleg de Bens Culturals. 2013.. Autors, M del Rey, P. Soler i J. Martínez



La ermita de Santa Bárbara está situada en la partida del Cascall, cohesiona el espacio existente entre el margen izquierdo del río Algar y el Poblet d’Altea la Vella, ocupado por las partidas del Cascall, Sogai y la Foia. Este espacio agrario cuenta con población estable desde inicios del siglo XVII.
La actual ermita es el resultado de diferentes ampliaciones y reformas a partir de una antigua ermita anterior a 1759. Se tiene constancia documental de una ampliación realizada en ese año, sobre una construcción anterior no datada.
Es una de las ermitas más antiguas de Altea y de las más activas a lo largo del tiempo. Junto a la festividad de su patrona en ella se han celebrado numerosos actos litúrgicos –bautizos, comuniones, matrimonios- hasta la década de 1950 el cura de Altea la Vella celebraba misa los domingos.
Desde su creación y posiblemente hasta finales del siglo XIX, dispuso de ermitaño que residía en una estancia anexa al edificio y cuidaba del templo. No se conocen actuaciones arquitectónicas hasta mediados del siglo XX cuando fue restaurada. En 1955 se construye el actual altar de yeso. En el año 2001 la ermita pasa a manos municipales y se restaura la fachada.
Se trata de un lugar con gran tradición popular de culto a la Santa en un paisaje agrario muy afectado por el paso de la Autopista AP7 que en parte sufre cierta la condición de marginalidad que proporciona esta vía de gran tráfico y poco cuidadosa con el paisaje en su trazado y construcción. La colina con bosque frondoso a su alrededor crea un ambiente agreste y atractivo en el entorno de la ermita.
La arquitectura de la ermita presenta cierta complejidad ya que debe haberse construido en diversas etapas, de manera que presenta una arquitectura propia de un pequeño oratorio en la parte del actual presbiterio y una ampliación posterior, de dimensiones más generosas y de estructura distinta en la nave principal.
El cuerpo más profundo tiene una anchura más ajustada, una estructura de muros de carga con bóveda de cañón que cubre el espacio,; una bóveda impostada por un resalte que llega hasta la que es la estructura adosada de la nave principal. Esta nueva estructura es más amplia, más compleja, formada por dos arcos fajones sobre los que descansa una bóveda aristada con capillas internas que toman la forma de sendos coros laterales, cerrados por un arco carpanel sobre la nave central y protegidos los balcones por barandas de madera de diseño muy popular, y a los que se accede por unas pequeñas escaleras de caracol.
El conjunto de bóvedas, balcones, capillas, el pequeño púlpito, crean un ambiente intimista y muy popular. Los solados baldosa hidráulica en blanco y negro forman dibujos con cierta complejidad.
La nave se completa con una pequeña sacristía casi excavada en roca y cubierta con una prolongación del alero de la cubierta de la nave del presbiterio. La fachada es muy sencilla y se remata con una espadaña de una única campana. En el lateral oeste se sitúa un porche cubierto recientemente restaurado, sin excesivo interés.
Es de destacar la glorieta situada frente a la ermita, un plano aterrazado limitado por un banco corrido que se ajusta a la orografía de la colina sobre la que se sitúa la ermita. La vista desde ella era inmejorable, divisándose la vega del Algar, la Pila y Altea al fondo, La Autopista AP7 ha alterado de manera radical el paisaje siendo necesaria cierta regeneración paisajística.

6 ene 2014

Personatges alteans del segle XX. Fred Hessler, per Miguel del Rey


Textura de garrofer 1

Fred Hessler (Offenbach, 1946 - Altea la Vella, 1996) va viure l'últim terç de la seua vida a Altea la Vella, on va recalar amb la seua companya Margarita Löfgren, tots dos pintors de la seua realitat, on les experiències, viatges i cultura adquirida en múltiples països i cultures els va conduir a una riquesa imaginativa, la qual cosa unida a l'autoformació i la renúncia a cap cànon, va donar com a resultat una rica obra personal. En el cas de Fred, críptica en molts casos, però plena de sentiment, de surrealisme, on destacaven els seus dibuixos a llapis i carbonet, les seues textures dibuixades, les seves visions iròniques d'una Altea que en els anys vuitanta s'ofegava en certa decadència cultural i en un incipient consumisme. En la seua obra queda patent d'una manera subtil, irònica i elegant aquest procés alteà que abans Fred va viure a la seua Alemanya, de la qual va eixir per buscar paisatges més autèntics, que al final va trobar en els seus paisatges interiors, en la seua imaginació, en els seus llibres i en l'amena xerrada amb els amics, entre els quals vaig tenir l'honor de trobar-me.

Textura de garrofer2

Fred Hessler (Offenbach, 1946 - Altea la Vella, 1996) vivió el último tercio de su vida en Altea la Vella, donde recaló con su compañera Margarita Löfgren, ambos pintores de su realidad, donde las experiencias, viajes y cultura adquirida en múltiples países y culturas les condujo a una riqueza imaginativa, lo cual unido a su autoformación y la renuncia a canon alguno, dio como resultado una rica obra personal. En el caso de Fred, críptica en muchos casos, pero llena de sentimiento, de surrealismo, donde destacaban sus dibujos a lápiz y carboncillo, sus texturas dibujadas, sus visiones irónicas de una Altea que en los años Ochenta se ahogaba en cierta decadencia cultural y en un incipiente consumismo. En su obra queda patente de una manera sutil, irónica y elegante ese proceso alteano que antes Fred vivió en su Alemania, de la cual salió para buscar paisajes más auténticos, que al final encontró en sus paisajes interiores, en su imaginación, en sus libros y en la amena charla con sus amigos, entre los cuales tuve el honor de encontrarme.



El secreto encanto de Alfas del Pi