26 oct. 2013

Costera de la Cova de la Serp



En el vessant sud de Bèrnia trobem l'antiga Costera de la Cova de la Serp, un camí tradicional que en els seus començaments està envaït per les poc cuidadoses urbanitzacions allí existents que l'han envaït i en part esborrat. Sobre elles es manté el camí a una cota de 300 m. ascendint per Les Musernes, amb paisatge forestal i d'agricultura de secà abandonada. A partir dels 400 m. el paisatge és forestal amb pineda i matoll mediterrani que quan supera les cotes de les Penyes Roges travessa l'antiga Pineda de Calces, un dens pinar mediterrani
La Cova de la Serp es troba a una cota de 434 m. i en el seu entorn hi trobem la Font de Rostoll
El camí arriba fins a l'extrem oriental de la carena de la serra Bèrnia, ja en el terme municipal de Benissa, fins a una cota de 770 m.
Informació extreta del Catàleg de Béns Culturals d'Altea, autors: M del Rey, J. Martínez i P. Soler.

En la ladera sur de Bèrnia encontramos la antigua Costera de la Cova de la Sep, un camino tradicional que en sus comienzos está invadido por las poco cuidadosas urbanizaciones allí existentes que lo han invadido y en parte borrado. Sobre ellas se mantiene el camino a una cota de 300 m. ascendiendo por Les Musernes, con paisaje forestal y de agricultura de secano abandonada. A partir de los 400 m. el paisaje es forestal con pinar y matorral mediterráneo que cuando supera las cotas de les Penyes Rojes atraviesa el antiguo Pinar de Calces, un denso pinar mediterráneo
La Cova de la Serp se encuentra a una cota de 434 m. y en su entorno encontramos la Font de Rostoll
El camino llega hasta el extremo oriental de la cresta de la Serra Bèrnia, ya en el Término Municipal de Benissa, hasta una cota de 770 m. Previamente atraviesa el Pinar de Calces, pinar mediterráneo denso.
Información del Catálogo de Bienes Culturales de Altea, autores: M del Rey, J. Martínez i P. Soler.

15 oct. 2013

El Reg Major o de Baix- Altea


Imatge d'Altea i del Reg Nou en unfragment del planol del finals del S XVIII. 
Arxiu del Conde de Orgaz.


El Reg Major o de Baix naix en l'actualitat en la confluència dels rius Algar i Guadalest. És el primer reg del que podríem anomenar la Altea moderna i el seu traçat, des de l'assut de captació, discorre vorejant els tossals del Mandem fins els Quintanes on comença a regar les primeres hortes, continua per Garganes, passa pel costat del poble als peus de Bellaguarda - franquejant Altea per la part baixa prop del mar, d'aquí la denominació de Reg de Baix-per finalitzar prop de l'Albir en terme de l'Alfàs.
Al llarg de la primera part del traçat se situen tres molins històrics: el Vell o dels Moros, el Benimussa i l'Horta. A la part final a prop del barranc dels Arcs rep les aigües del Reg Nou.
L'extensió, aproximadament, de la cadena principal és de 8 quilòmetres als quals cal afegir 16kms. de filloles o ramals. Rega les partides del Mandem, Benimussa, Quintanes, Garganes, Escorxador, Carbonera i Cap Blanc.



El Riego Mayor o de Abajo del río Algar nace en la actualidad en la confluencia de los ríos Algar y Guadalest. Es el primer riego de lo que podríamos llamar la Altea moderna y su trazado, desde el azud de captación, discurre bordeando las colinas del Mandem hasta les Quintanes donde empieza a regar las primeras huertas, continua por Garganes, pasa junto al pueblo a los pies de Bellaguarda – franqueando Altea por la parte baja cerca del mar, de ahí la denominación de Reg de Baix- para finalizar cerca del Albir en término de l’Alfàs.
A lo largo de la primera parte del trazado se sitúan tres molinos históricos: el Vell o dels Moros, el Benimussa y l’Horta. En la parte final cerca del Barranco de los Arcos recibe las aguas del Riego Nuevo.
La extensión, aproximada, del canal principal es de 8 kilómetros a los que hay que añadir 16kms. de hijuelas o ramales. Riega las partidas del Mandem, Benimussa, Quintanes, Garganes, Matadero, Carbonera y Cap Blanc.

13 oct. 2013

Un "protoriurau " a la partida del Riquet a Altea, per Miguel del Rey (Val-Cast)


Una de les més velles construccions del que van ser aquests assecadors de pansa que trobem a La Marina, pot ser aquest edifici situat a la partida de Riquet d'Altea. Consta d'un cos original de tres obertures frontals amb sengles vans laterals, tots ells d'un primitivisme extrem, construïts sobre fàbriques indisciplinades aparellades amb pedra de despedrar el propi entorn i morters d'argila amb una mica de calç; amb obertures construïdes amb carregadors de rolls dobles sense desbastar i brancals poc definides. Obrint façana al sud i front a un antic "sequer" d'ajustades dimensions.

Es tracta d'una construcció d'un porxo poc codificat lingüísticament en la seua arquitectura, però que al seu dia va incloure tots els elements propi del que entenem tipològica i morfològicament com riurau: estructura porticada d'una o diverses crugies, obrint obertures de dimensions adequades, construïts de manera diversa, llindats o en arcs, davant dels quals una esplanada servia d'assecador, de sequer on estendre els canyissos al sol

L'edifici es va transformar amb el temps albergant un ús de corral i plantant un bancalet d'ametllers en allò que va ser sequer. Al cos original es va afegir a inicis del segle XX, o finals del XIX, un cos a la part occidental, lleugerament més alt, encegant un dels vans frontals i els laterals, a la manera de caseta de pastor





Un “protoriurau” en la partida de la Moreria en Altea
Una de las más viejas construcciones de lo que fueron estos secaderos de uva pasa que encontramos en La Marina, puede ser este edificio situado en la partida de Riquet de Altea. Consta de un cuerpo original de tres vanos frontales con sendos laterales, todos ellos de un primitivismo extremo, construidos sobre fábricas indisciplinadas aparejadas con piedra de despiedrar el propio entorno y morteros de arcilla con algo de cal; con sus vanos construidos por cargaderos de rollizos dobles sin desbastar y jambas poco definidas. Construido abriendo fachada al sur y tras un antiguo "sequer" de ajustadas dimensiones. 



Se trata de a una construcción de un porche poco codificado lingüísticamente en su arquitectura, pero que en su día incluyó todos los elementos propio de lo que entendemos tipológica y morfológicamente como riurau: estructura porticada de una u varias crujías, abriendo vanos de dimensiones adecuadas, construidos de manera diversa, adintelados o en arcos, frente a los cuales una explanada servia de secadero, de "sequer" donde extender los cañizos al sol 


El edificio se transformó con el tiempo, albergando un uso de corral y plantándose un bsncalillo de almendros en lo que originariamente fue "sequer". Al cuerpo original se añadió a inicios del siglo XX, o finales del XIX, un cuerpo en la parte occidental, ligeramente más alto, cegando uno de los vanos frontales y los laterales, a la manera de caseta de pastor. 

12 oct. 2013

El Camí de les Revoltes. Bèrnia




El Camí o Costera de les Revoltes és un camí de pedra seca que ascendeix a mitja vessant un desnivell important en zona rocosa mitjançant la creació d'un recorregut en forma de ziga-zaga, d'aquí la toponímia Camí de les Revoltes. Sens dubte estem davant d'un dels millors camins històrics de la Marina Baixa. El seu traçat , des d'Altea la Vella al pla del Runar, és un accés d'època renaixentista per licitar a les Franges plans del Vessant sud de la serra. Un camí preciós , Restaurat recentment i que passa prop del castell de l' Ama, un fortificació d'època islàmica s. X o XI, hui arruïnada ia l' espera de ser valorada .


Les Revoltes va ser durant segles el principal accés a la serra , utilitzat pels habitants d'Altea la Vella per accedir a les zones agrícoles i necessària la utilització d'animals de càrrega per a les tasques agrícoles


En les descripcions de Joan Baptista Antonelli, ens relata la pujada, necessàriament per aquest camí, del Virrei Vespasià Gonzaga, per conèixer de pròpia vista les obres del Fort de Bèrnia , que tant li van disgustar l'amic de Felipe II, condontiero reconegut, i també mecenes artístic en l'última etapa de la seua vida .

Informació basada en part en el text del Catàleg de Béns Culturals d'Altea, 2013 - aut. M del Rey, J. Martínez i P. Soler .

El Camí o Costera de les Revoltes es un camino de piedra seca que asciende a media ladera un desnivel importante en zona rocosa mediante la creación de un recorrido en forma de zigzag, de ahí la toponimia Camí de les Revoltes. Sin duda estamos ante uno de los mejores caminos históricos de la Marina Baixa. Su trazado, desde Altea la Vella al Pla del Runar, es un acceso de época renacentista para subir a las franjas planas de la vertiente sur de la sierra. Un camino precioso, restaurado recientemente y que pasa cerca del castillo del Ama, una fortificación de época islámica s. X o XI, hoy arruinada y a la espera de ser valorada. .

Les Revoltes fue durante siglos el principal acceso a la sierra, utilizado por los habitantes de Altea la Vella para acceder a las zonas agrícolas y necesaria la utilización de animales de carga para las labores agrícolas

En las descripciones de Juan Bautista Antonelli, nos relata la subida, necesariamente por dicho camino, del Virrey Vespasiano Gonzaga, para conocer de propia vista las obras del Fort de Bèrnia, que tanto le disgustaron al amigo de Felipe II, Condontiero reconocido, y también mecenas artístico en la última etapa de su vida.

Información basada en parte en el texto del Catálogo de Bienes Culturales de Altea, 2013- aut. M del Rey, J. Martínez i P. Soler.

4 oct. 2013

Molí de l' Horta. Altea



En l'actualitat trobem les restes d'unes antigues instal · lacions hidràuliques molt ben conservada després de la restauració realitzada pels seus propietaris. No només el sistema bàsic d' aquestes instal · lacions del molí , també les sales annexes de mòlta i preparació dels productes elaborats , però especialment cal valorar la restauració de les voltes de pas de l'aigua de la sèquia pels secrets de l'antic molí i espais de els cárcavos , més de la resta de les instal · lacions industrials i la seva maquinària . Es troben restes d'instal · lacions d'èpoques molt diferents , des de les tradicionals instal · lacions hidràuliques generades per les rodes de moldre, amb restes de les pedres d'estabilització de l'eix generatriu de transmissió , a les instal · lacions més modernes de generació d'electricitat: ja que aquest molí es dedico durant un temps a inicis del segle XX a la generació i subministrament d'electricitat .

El Molí de l'Horta pertany a la xarxa hidràulica del Reg Major o de Baix i està situat a la primera part del seu traçat abans de l'entrada al poble . Fins a mitjan segle XIX no hi ha cap referència documental clara sobre aquest molí . Malgrat tot comptem amb diverses fonts que ens fan concloure que ja existia al segle XVIII vinculat al Reg Major .

El Molí de l'Horta , com a producció farinera , va estar en ús fins 1924 i en ell treballaven unes trenta persones . En les primeres dècades del segle XX , el molí va comptar amb la instal · lació de dinamos per aprofitar el salt d'aigua i motors que generessin la rotació de les moles. Després del cessament de la seva activitat farinera , el molí va fer servir el salt d'aigua existent per instal · lar una central elèctrica . Després de la Guerra Civil la fàbrica de llum va tancar i en 1949 els propietaris del molí van vendre l'edifici als seus actuals propietaris .

En l'actualitat al voltant de la localització del Molí de l' Horta es conserven diferents topònims rellevants com el Partidor -a la sèquia mare a l'entrada de l'antiga bassa del molí - , el mateix tapó del Molí , la Parà Garganes , el Salt i la Carcau o Cacau per referir-se als bancals propers al desguàs del Molí .

Informació treta de l' Catàleg de béns culturals d'Altea -M del Rey,  P. Soler i J. Martínez-

Molí de l’Horta.-
En la actualidad encontramos los restos de unas antiguas instalaciones hidráulicas muy bien conservada tras la restauración realizada por sus propietarios. No solo el sistema básico de estas instalaciones del molino, también las salas anexas de molienda y preparación de los productos elaborados; pero especialmente hay que valorar la restauración de las bóvedas de paso del agua de la acequia por los entresijos del antiguo molino y espacios de los cárcavos, además del resto de las instalaciones industriales y su maquinaria. Se encuentran restos de instalaciones de épocas muy distintas, desde las tradicionales instalaciones hidráulicas generadas por las ruedas de moler, con restos de las piedras de estabilización del eje generatriz de transmisión, a las instalaciones más modernas de generación de electricidad: ya que este molino se dedico durante un tiempo a inicios del siglo XX a la generación y suministro de electricidad.

El Molí de l’Horta pertenece a la red hidráulica del Reg Major o de Baix y está situado en la primera parte de su trazado antes de la entrada en el pueblo. Hasta mediados del siglo XIX no existe ninguna referencia documental clara sobre este molino. Sin embrago contamos con diversas fuentes que nos hacen concluir que ya existía en el siglo XVIII vinculado al Reg Major.

El Molí de l’Horta, como producción harinera, estuvo en uso hasta 1924 y en él trabajaban unas treinta personas. En las primeras décadas del siglo XX, el molino contó con la instalación de dinamos para aprovechar el salto de agua y motores que generasen la rotación de las muelas. Tras el cese de su actividad harinera, el molino hizo servir el salto de agua existente para instalar una central eléctrica. Después de la Guerra Civil la fábrica de luz cerró y en 1949 se vendió a sus actuales propietarios.

En la actualidad en torno a la localización del Molí de l’Horta se conservan distintos topónimos relevantes como el Partidor -en la sèquia mare a la entrada de la antigua balsa del molino-, el propio Tapó del Molí, la Parà Garganes, el Salt y la Carcau o Cacau para referirse a los bancales cercanos al desagüe del Molino.

Información extraida del Catàlogo de bienes culturales de Altea- M del Rey, P. Soler i J. Martínez